Observo amb preocupació el derroter endogàmic que esta prenent el Palacete en absència d’una direcció coherent i constant. L’abandonament tàcit de la gestió del blog per part d’aquells que a les eleccions s’omplien la boca de paraules com dedicació, implicació, treball o il·lusió, ha portat a una manca d’objectius i criteri que deriva en una menor qualitat, regularitat i diversitat en els posts. De fet, en els últims temps, he estat informat de tres posts (3!) sobre un mateix tema: fel·lació a un palacetenc. Em refereixo als titulats “Mi Mo”, “Mi Kek” i “Carta a los palaceteños”, que entre sucre i mamada, porten al lector, aliè al col·leguis-me que es porten alguns, a la nàusea i la indignació. Per que siguem francs: A qui mes, apart dels fel·lats i fel·ladors, interessa tot el que es glosa en aquests posts?
Diguem-ho ja! A ningú! Son post vacus i sense cap altra motivació que fer sentir be a l’homenatjat i omplir el buit cada cop més gran que la falta de creativitat i la desídia galopant de la directiva van deixant entre post i post, com si de la foto d’un cul es tractés.
Una directiva en que la disbauxa i el desgovern no fossin la característica principal i definitòria del seu mandat estimularia els blogaires a fer alguna cosa més i millor predicant amb l’exemple.
Se que aquesta visió pot ser a priori antipopular, ja que a tots us fan sentir molt be aquesta classe de lloances, que cohesionen el nucli cada cop més reduït al que pertanyeu i garanteixen que, el dia del vostre aniversari, algú us dirà alguna cosa bonica. No obstant, una visió mes enllà d’aquest petit món en el que viviu, una obertura de mires mes amplia de la que us permeten els capitostos Sub, Rai i Corser, us faria veure que es el camí equivocat, que existeix un món més enllà del Palacete, respecte al que, si ens tanquem, anirem empetitint-nos fins a desaparèixer entre la nostra autocomplaença.
Us exhorto a transcendir els límits d’aquesta petita comunitat per a integrar-nos i integrar el mon que ens envolta. PROU BARRERES! PROU ENDOGÀMIA!
