AIXO VA EN SERIO

Exigeixo, de paraula i de bona fe, que administradors de Palacete, els nous i els fracassats, deixin d'utilitzar el meu nom i imatge per al seu lucre personal.

El proper cop ho exigire judicialment.

MI YO

Observo amb preocupació el derroter endogàmic que esta prenent el Palacete en absència d’una direcció coherent i constant. L’abandonament tàcit de la gestió del blog per part d’aquells que a les eleccions s’omplien la boca de paraules com dedicació, implicació, treball o il·lusió, ha portat a una manca d’objectius i criteri que deriva en una menor qualitat, regularitat i diversitat en els posts. De fet, en els últims temps, he estat informat de tres posts (3!) sobre un mateix tema: fel·lació a un palacetenc. Em refereixo als titulats “Mi Mo”, “Mi Kek” i “Carta a los palaceteños”, que entre sucre i mamada, porten al lector, aliè al col·leguis-me que es porten alguns, a la nàusea i la indignació. Per que siguem francs: A qui mes, apart dels fel·lats i fel·ladors, interessa tot el que es glosa en aquests posts?

Diguem-ho ja! A ningú! Son post vacus i sense cap altra motivació que fer sentir be a l’homenatjat i omplir el buit cada cop més gran que la falta de creativitat i la desídia galopant de la directiva van deixant entre post i post, com si de la foto d’un cul es tractés.

Una directiva en que la disbauxa i el desgovern no fossin la característica principal i definitòria del seu mandat estimularia els blogaires a fer alguna cosa més i millor predicant amb l’exemple.

Se que aquesta visió pot ser a priori antipopular, ja que a tots us fan sentir molt be aquesta classe de lloances, que cohesionen el nucli cada cop més reduït al que pertanyeu i garanteixen que, el dia del vostre aniversari, algú us dirà alguna cosa bonica. No obstant, una visió mes enllà d’aquest petit món en el que viviu, una obertura de mires mes amplia de la que us permeten els capitostos Sub, Rai i Corser, us faria veure que es el camí equivocat, que existeix un món més enllà del Palacete, respecte al que, si ens tanquem, anirem empetitint-nos fins a desaparèixer entre la nostra autocomplaença.

Us exhorto a transcendir els límits d’aquesta petita comunitat per a integrar-nos i integrar el mon que ens envolta. PROU BARRERES! PROU ENDOGÀMIA!

COMUNICAT

Surto a la palestra per desmentir que el rumoroleg que ha aparegut els darrers dies a Palacete i jo siguem la mateixa persona.

Es tracta d'una suplantació del meu nom, sens dubte amb objecte de minar la mesura de força que estic aplicant contra la corrupta administracio que es perpetua al poder mitjançant aquesta classe de joc brut.

No he escrit res al palacete des del meu exili, despres de les eleccions. Sens dubte, la pressio popular i el bloqueig internacional a que esta sotmes el tripartit gracies al meu sacrifici, fan que, cada cop els quedin menys suports i estiguin mes desesperats per derrotar-me.

Seguire abstenint-me de tornar al Palacete fins que hi hagi una obertura politica i un canvi de regim. Mentre aixo no passi, em podreu trobar a qualsevol altre blog, i, si apareixo per Palacete, tenir la seguretat de que no soc jo.

Vencerem!!!!

CARTES DES DE L'EXILI III: 7-153

Havia anticipat que avui parlaríem de les porra wars, però l'actualitat mana i es obligat que comentem les dues xifres del títol.

7 podrien ser moltes coses: Nans, magnífics, cm's de cigala del corser... A que es degut aquest 7 que presideix el post? i el que es més important: en que afecta a les nostres vides?

7 és el numero de dies que en el moment de publicació d'aquest post han passat des que es va publicar el darrer post a Palacete. Aquest es un fet sense precedents a la història del Palacete. Mai havíem passat tants dies sense panem et circenses (aplaudida al·lusió setmanasantil), i és indicador de la deixadesa i abandonament a que esta sotmès el blog des de les darreres eleccions. I no és casual... La desídia del poble davant del trist espectacle de la manipulació de les eleccions, ha fet veure al trio calavera que poden fer el que vulguin, que ningú mourà un dit per impedir-los-ho.

Aquesta situació, amb circumstàncies similars és la que hem viscut a can Barça d’un temps ençà. La cronologia està essent la mateixa: Unes eleccions fetes contra l'elector, aferrament a la poltrona dels que ja hi eren, i a partir d’aquí, a viure la vida sense preocupar-se de la gestió que comporta una entitat d'aquest nivell. Veient la manca de rigor, de treball i de control, la gent adopta una actitud laxa i displicent. Anar fent; ja ho arreglarem; qui dia passa, any empeny; aquesta es la mentalitat que ha aparegut al Barça des de fa dos anys. I a partir d’això, podem preveure fàcilment el que acabarà passant al Palacete, el que anirem vivint en els propers mesos, que en alguns casos ja s'ha pogut entreveure, i,aquí, hem denunciat puntualment:

1- Manca de treball
2- Actitud prepotent i sobrada
3- Menyspreu pels bloggers que paguen la subscripció anual, a qui han de rendir comptes.
4- Inhibició en la presa de decisions
5- Trifulgues internes i divisió en faccions
6- Més preocupació pels aspectes col·laterals que pels interns.
7- Translació de les disputes a blogs de l'entorn
8- Prioritat de la dolce vita davant les responsabilitats
9- Laisez faire als subordinats

D'aquesta disbauxa es conseqüència directa el segon numero que ens ocupa: 153.

153 es la mitjana de comments diaris en el darrer post. Els que sempre intenten adormir-vos amb tranquil·litzadors missatges del tipus "això es per la setmana santa, però quan arribi el moment de la veritat, no fallarem" "quan el blog ens necessiti, hi serem", "no volíem perdre un post tenint a mig blog de vacances" voldran treure-li ferro a l'assumpte. El fet és que xifres similars a aquesta venen donant-se en els darrers posts, fruit de la creixent manca d'interès de la gent pels continguts de Palacete. La manca de gestió, oferir un producte poc acurat, porta a perdre clients en favor d'una competència ferotge que treballa fort i no està per romanços.

Ítem més: deixar als que no han marxat de vacances sense un post nou, ni que fos la típica tonteria del Sub per a fer safareig, es una manca de respecte i pressuposar que, quan els administradors marxen, l'activitat es 0. Tal és el seu nivell d'egolatria. El poder els ha pujat al cap de tal forma que creuen, a l'estil de Lluís XIV, que el Palacete son ells.

CARTES DES DE L'EXILI II: Analisis de gestión: Raimon al descubierto.

Esto del exilio deja mucho tiempo libre, por lo que he dedicado la mañana a analizar la gestión de Raimon en materia social del Palacete. Concretamente, me he entretenido enumerando la cantidad gente que comentó en Palacete en el post anterior a su ascenso a la administración y comparándola con la cantidad de gente que comentó en el post posterior a su falsa (puesto que sigue en el nomenclátor de la administración de Palacete ) renuncia. De hecho, y un día de estos presentaré las pruebas, Raimon, maestro de marionetas que rige a los títeres Sub, Corser y Moi, fue el que orquestó la vil estafa a que fueron sometidos los Palaceteños el 28 de diciembre del pasado 2007, por lo que su credibilidad respecto a dimisiones y abandonos resta, como mínimo, en tela de juicio. Pero vamos al tema:

ANTES

Sub

Alex

Pepe

Eldeu

Raimon

Kim

Oscarini

Makilisto

Dr. Be

Aaron Z.

La rambla

Dr. J

Fórceps

Rummi

Parado

Ciudadano Caín

TOTAL 16

DESPUÉS

Sub

Alex

Pepe

Keksi

Davidg

Corser

Lula

Linmer

Emili

Eldeu

Ô

Morgana

Don Vito

Hrubesch

Moises

TOTAL 15

Extraigo de su extinto blog electoral (no han tenido la decencia de mantenerlo activo para que nadie pueda reclamarles esas propuestas con que tan alegremente distrajeron la atención de su nefasta gestión) el siguiente párrafo: “De un modesto blog para pasar el rato, casi un año y medio después hemos pasado a ser una puntocón de indudable éxito, un metablog que une blog+chat+kedadas. Un éxito sin precedentes que ya en este momento, y más en el futuro si la Administración actual conserva las riendas, resquebrajará la mismísima blogosfera tal y como la hemos conocido hasta ahora.”

Bien! Podríamos discutir eternamente el significado y como debe cuantificarse el éxito. Simplemente voy a dar mi visión y Dios quiera que nos ahorremos la suya:

Pasar de 16 participantes activos a 15, algunos de los cuales, incluso de su propio partido, aparecen de uvas a peras, no es éxito.

Perder en año y medio el 75% de la clientela habitual, aún generando nuevos clientes, no es éxito.

Atribuirse el concepto blog+chat+kedadas cuando, al principio, ellos criticaban que los palaceteños chatearan, y la mayoría de quedadas han contado con un POBRISIMO ratio de asistencia por su parte, y nunca han sido fruto de su iniciativa, no es éxito.

¿Cual es la diferencia que ven entre el Palacete embrionario y el actual para calificar su gestión de "exito"?

Por cierto, ¿donde están los desaparecidos? ¿Exiliados como yo? ¿La administración los ha “desaparecido” al estilo Argentina 70’s? ¿se han retirado a un convento hartos de tanta represión? ¿Los tienen atados en las mazmorras del Palacete?

Quiero aclarar que mi interes por los desaparecidos no significa que los actuales palaceteños, que aman el Palacete a pesar de esa gente corrupta, no deban ser tenidos en cuenta o no sean tan importantes como los que se fueron. Al contrario: mi sueño es que con los que faltan, con los que somos, y con los que seremos, el Palacete cuente con 50 excepcionales comentaristas cada día. Creedme, es posible! y eso si seria una puntocom de indudable éxito.

Esta, amigos, es la gran gestión social que el ventrílocuo Rai cacarea por boca de sus muñecos. Porque no lo dudéis: Raimon, aunque apartado de los focos mediaticos, sigue manejando en la sombra los hilos del palacete. Sub es solo un pobre hombre, débil pero con buena voluntad, que empezó esto con la mejor de las intenciones. Tuvo la mala suerte de confiar en las sibilinas palabras de Raimon y el resto es historia. Los otros dos, meros comparsas que se dejan utilizar a cambio del respeto que no les tienen en sus casas y del protagonismo que no son capaces de conseguir por meritos propios. Espero que pronto los podamos poner en su sitio y reinstaurar la democracia en el Palacete.

VIVA PALACETE LIBRE!!!

NEXT: THE PORRA WARS I, la precuela de todo este embrollo.

P.S.- Voy a crear un movimiento social que se llamará "las palaceteñas de mayo" para honrar la memoria y reivindicar justicia por los que la corrupta administración nos han arrebatado.

CARTES DES DE L'EXILI I: El Tripartit, un grup colpista

Amics, simpatitzants,

Els fets que s'han produït durant lla campanya per les presidencials del Palacete i, sobretot, els fets posteriors a l’escrutini, m’han obligat a exiliar-me. Motius de seguretat m’impedeixen revelar on em trobo. Tinc molts enemics, desitjosos de la meva desaparició definitiva, que no escatimarien mitjans per silenciar-me.

Mentre em quedin forces, seguiré denunciant la ignomínia que s’ha perpetrat al Palacete, gairebé des de la seva fundació, i que ha desembocat en els tristos successos del passat 10-M.

La meva esperança es que el poble, que ja s’ha tret la bena dels ulls, es tregui també el jou de les espatlles i s’espolsi els paràsits que viuen de la seva mansetat.

Començaré parlant del que va succeir durant el procés electora

• Cap de les candidatures va disposar del cens electoral.
• El sistema de votació era l’idoni per fer una immensa tupinada

RESULTAT: Van votar fins i tot els morts. Va votar gent que no sabia que era el Palacete fins minuts abans de dipositar el seu vot. Els pèrfids administradors van portar caravanes de jubilats a votar a canvi d’un entrepà de xoriço (hi ha molt xoriço entre ells i en van tenir més que suficient). En definitiva, el nombre de vots va quadruplicar el cens real del Palacete, òbviament amb avantatge per els impostors.

• A mitja campanya, el submarí BE va abandonar. Ja havia fet la seva feina, restant vots a les alternatives de poder.
• Normalidad y Culos va desatendre la campanya, estancant-se en els 10 vots.

RESULTAT: Fins i tot així, el Tripartit no va poder assolir el 50% dels vots. La majoria parlamentaria era pels partits que prometien una alternança de poder. I, per la llei electoral que garanteix la representativitat a les minories, el Tripartit no devia controlar la majoria parlamentaria.

• El Tripartit va alterar el repartiment d’escons en benefici seu, atorgant-se més escons dels que li corresponien per assegurar-se la majoria absoluta.

• L’observador internacional va fer cas omís de tot el que estava passant, alineant-se clarament amb els colpistes.

RESULTAT: Una onada de revengisme es va desfermar al Palacete, mentre l’observador internacional intentava asserenar els ànims dels perseguits i justificar la bogeria colpista.

• El Raimon, principal responsable del clima de pre-guerra civil en que ha acabat el procés electoral i principal instigador de les divisions al Palacete des del seu accés al poder (com demostraré en propers posts), embogit per la seva falsa victòria, intenta aconseguir consens (no te els pebrots suficients per fer-ho sol) banejar-me (tot i les seves argúcies, encara em tenen molta por).
• Ell no sap que jo ja havia partit a l’exili. La reacció del poble es totalment contrària al seu atemptat contra la democràcia i es veu obligat a dimitir i fugir del Palacete amb la cua entre cames

RESULTAT: Banejador banejat en una magnifica mostra de justícia poètica. El Palacete es qui surt perdent. Però això a ells no els importa. Només miren per la seva poltrona. Des que han accedit de nou al poder, han oblidat les poques propostes que van fer durant la campanya i tot segueix igual o mes deixat de la ma de Deu que mai. Han ignorat les ànsies de llibertat i reformes que demanava el poble i han oblidat quina es la seva funció i a qui deuen obediència.

CONTINUARÀ

EL TEU VOT DECIDEIX

Ha arribat el dia.

Pots votar a http://palacetehistoryx.blogspot.com

Es important que votis. El tripartit intentara fer una tupinada.

Ofeguem amb vots el seu mal perdre!