CARTES DES DE L'EXILI I: El Tripartit, un grup colpista

Amics, simpatitzants,

Els fets que s'han produït durant lla campanya per les presidencials del Palacete i, sobretot, els fets posteriors a l’escrutini, m’han obligat a exiliar-me. Motius de seguretat m’impedeixen revelar on em trobo. Tinc molts enemics, desitjosos de la meva desaparició definitiva, que no escatimarien mitjans per silenciar-me.

Mentre em quedin forces, seguiré denunciant la ignomínia que s’ha perpetrat al Palacete, gairebé des de la seva fundació, i que ha desembocat en els tristos successos del passat 10-M.

La meva esperança es que el poble, que ja s’ha tret la bena dels ulls, es tregui també el jou de les espatlles i s’espolsi els paràsits que viuen de la seva mansetat.

Començaré parlant del que va succeir durant el procés electora

• Cap de les candidatures va disposar del cens electoral.
• El sistema de votació era l’idoni per fer una immensa tupinada

RESULTAT: Van votar fins i tot els morts. Va votar gent que no sabia que era el Palacete fins minuts abans de dipositar el seu vot. Els pèrfids administradors van portar caravanes de jubilats a votar a canvi d’un entrepà de xoriço (hi ha molt xoriço entre ells i en van tenir més que suficient). En definitiva, el nombre de vots va quadruplicar el cens real del Palacete, òbviament amb avantatge per els impostors.

• A mitja campanya, el submarí BE va abandonar. Ja havia fet la seva feina, restant vots a les alternatives de poder.
• Normalidad y Culos va desatendre la campanya, estancant-se en els 10 vots.

RESULTAT: Fins i tot així, el Tripartit no va poder assolir el 50% dels vots. La majoria parlamentaria era pels partits que prometien una alternança de poder. I, per la llei electoral que garanteix la representativitat a les minories, el Tripartit no devia controlar la majoria parlamentaria.

• El Tripartit va alterar el repartiment d’escons en benefici seu, atorgant-se més escons dels que li corresponien per assegurar-se la majoria absoluta.

• L’observador internacional va fer cas omís de tot el que estava passant, alineant-se clarament amb els colpistes.

RESULTAT: Una onada de revengisme es va desfermar al Palacete, mentre l’observador internacional intentava asserenar els ànims dels perseguits i justificar la bogeria colpista.

• El Raimon, principal responsable del clima de pre-guerra civil en que ha acabat el procés electoral i principal instigador de les divisions al Palacete des del seu accés al poder (com demostraré en propers posts), embogit per la seva falsa victòria, intenta aconseguir consens (no te els pebrots suficients per fer-ho sol) banejar-me (tot i les seves argúcies, encara em tenen molta por).
• Ell no sap que jo ja havia partit a l’exili. La reacció del poble es totalment contrària al seu atemptat contra la democràcia i es veu obligat a dimitir i fugir del Palacete amb la cua entre cames

RESULTAT: Banejador banejat en una magnifica mostra de justícia poètica. El Palacete es qui surt perdent. Però això a ells no els importa. Només miren per la seva poltrona. Des que han accedit de nou al poder, han oblidat les poques propostes que van fer durant la campanya i tot segueix igual o mes deixat de la ma de Deu que mai. Han ignorat les ànsies de llibertat i reformes que demanava el poble i han oblidat quina es la seva funció i a qui deuen obediència.

CONTINUARÀ