CARTES DES DE L'EXILI III: 7-153

Havia anticipat que avui parlaríem de les porra wars, però l'actualitat mana i es obligat que comentem les dues xifres del títol.

7 podrien ser moltes coses: Nans, magnífics, cm's de cigala del corser... A que es degut aquest 7 que presideix el post? i el que es més important: en que afecta a les nostres vides?

7 és el numero de dies que en el moment de publicació d'aquest post han passat des que es va publicar el darrer post a Palacete. Aquest es un fet sense precedents a la història del Palacete. Mai havíem passat tants dies sense panem et circenses (aplaudida al·lusió setmanasantil), i és indicador de la deixadesa i abandonament a que esta sotmès el blog des de les darreres eleccions. I no és casual... La desídia del poble davant del trist espectacle de la manipulació de les eleccions, ha fet veure al trio calavera que poden fer el que vulguin, que ningú mourà un dit per impedir-los-ho.

Aquesta situació, amb circumstàncies similars és la que hem viscut a can Barça d’un temps ençà. La cronologia està essent la mateixa: Unes eleccions fetes contra l'elector, aferrament a la poltrona dels que ja hi eren, i a partir d’aquí, a viure la vida sense preocupar-se de la gestió que comporta una entitat d'aquest nivell. Veient la manca de rigor, de treball i de control, la gent adopta una actitud laxa i displicent. Anar fent; ja ho arreglarem; qui dia passa, any empeny; aquesta es la mentalitat que ha aparegut al Barça des de fa dos anys. I a partir d’això, podem preveure fàcilment el que acabarà passant al Palacete, el que anirem vivint en els propers mesos, que en alguns casos ja s'ha pogut entreveure, i,aquí, hem denunciat puntualment:

1- Manca de treball
2- Actitud prepotent i sobrada
3- Menyspreu pels bloggers que paguen la subscripció anual, a qui han de rendir comptes.
4- Inhibició en la presa de decisions
5- Trifulgues internes i divisió en faccions
6- Més preocupació pels aspectes col·laterals que pels interns.
7- Translació de les disputes a blogs de l'entorn
8- Prioritat de la dolce vita davant les responsabilitats
9- Laisez faire als subordinats

D'aquesta disbauxa es conseqüència directa el segon numero que ens ocupa: 153.

153 es la mitjana de comments diaris en el darrer post. Els que sempre intenten adormir-vos amb tranquil·litzadors missatges del tipus "això es per la setmana santa, però quan arribi el moment de la veritat, no fallarem" "quan el blog ens necessiti, hi serem", "no volíem perdre un post tenint a mig blog de vacances" voldran treure-li ferro a l'assumpte. El fet és que xifres similars a aquesta venen donant-se en els darrers posts, fruit de la creixent manca d'interès de la gent pels continguts de Palacete. La manca de gestió, oferir un producte poc acurat, porta a perdre clients en favor d'una competència ferotge que treballa fort i no està per romanços.

Ítem més: deixar als que no han marxat de vacances sense un post nou, ni que fos la típica tonteria del Sub per a fer safareig, es una manca de respecte i pressuposar que, quan els administradors marxen, l'activitat es 0. Tal és el seu nivell d'egolatria. El poder els ha pujat al cap de tal forma que creuen, a l'estil de Lluís XIV, que el Palacete son ells.