Observo amb preocupació el derroter endogàmic que esta prenent el Palacete en absència d’una direcció coherent i constant. L’abandonament tàcit de la gestió del blog per part d’aquells que a les eleccions s’omplien la boca de paraules com dedicació, implicació, treball o il·lusió, ha portat a una manca d’objectius i criteri que deriva en una menor qualitat, regularitat i diversitat en els posts. De fet, en els últims temps, he estat informat de tres posts (3!) sobre un mateix tema: fel·lació a un palacetenc. Em refereixo als titulats “Mi Mo”, “Mi Kek” i “Carta a los palaceteños”, que entre sucre i mamada, porten al lector, aliè al col·leguis-me que es porten alguns, a la nàusea i la indignació. Per que siguem francs: A qui mes, apart dels fel·lats i fel·ladors, interessa tot el que es glosa en aquests posts?
Diguem-ho ja! A ningú! Son post vacus i sense cap altra motivació que fer sentir be a l’homenatjat i omplir el buit cada cop més gran que la falta de creativitat i la desídia galopant de la directiva van deixant entre post i post, com si de la foto d’un cul es tractés.
Una directiva en que la disbauxa i el desgovern no fossin la característica principal i definitòria del seu mandat estimularia els blogaires a fer alguna cosa més i millor predicant amb l’exemple.
Se que aquesta visió pot ser a priori antipopular, ja que a tots us fan sentir molt be aquesta classe de lloances, que cohesionen el nucli cada cop més reduït al que pertanyeu i garanteixen que, el dia del vostre aniversari, algú us dirà alguna cosa bonica. No obstant, una visió mes enllà d’aquest petit món en el que viviu, una obertura de mires mes amplia de la que us permeten els capitostos Sub, Rai i Corser, us faria veure que es el camí equivocat, que existeix un món més enllà del Palacete, respecte al que, si ens tanquem, anirem empetitint-nos fins a desaparèixer entre la nostra autocomplaença.
Us exhorto a transcendir els límits d’aquesta petita comunitat per a integrar-nos i integrar el mon que ens envolta. PROU BARRERES! PROU ENDOGÀMIA!
41 comentarios:
Cent per cent d'acord.
És per això que, una vegada més, us emplaço a enviar els vostres posts-sagues a moi@palacete.org per a reprendre la idea original.
És molt fàcil queixar-se i no fer res per solucionar-ho.
En les pròximes hores acabaré de decidir si presento la meva dimissió irrevocable al consell.
We'll see.
Ufff, que lluny estic de les histories del Palacete. Però te'n diré una: fa com 9 ó 10 mesos van demanar fotos d'alguns de nosaltres quan erem nens amb l'excusa de fer un post 'retro'.
El post que jo sàpiga mai es va arribar a fer i les fotos estan en mans del consell.
Em pregunto si realment les fotos es van demanar per a tal efecte o si va ser una burda excusa de 3 pedòfils per poder-se-la pelar sense riscos.
Viiiingaaa vaaaaa....
¿Vols que t'en faci un?
Rummi: El Principe de Zugarramurdi
la b, ant, la b.
jo em vaig presentar a les eleccions per treballar per tirar endavant aixo, per que ja veia que no anavem be, pero la vostra ilimitada ansia de poder i egolatria van fer que juguessiu brut, com uns mugaves qualsevols, portant-me a l'exili.
ara vols dimitir. quina vergonya! quina indecencia! si la mansa gent del palacete tingues menys sang de xavi i mes sang de gatusso, ja fa temps que estarieu tots decapitats a la plaça major.
molt barojia...
joan: no vull res del que demonitzo. nomes que el palacete torni a ser aquell espai obert i de llibertats que era, on tothom amb un minim de tares mentals se sentia benvingut i acceptat.
per cert, el meu cumple es el 4 de juliol. :D
¡Collons, ja ho tenim a sobre...!
No cal que pateixis.
Mai no arribarem al teu nivell de desídia a les successives motorporres.
El teu rècord d'indolència, passivitat, i manca total de respecte cap els blogaires pot respirar tranquil.
@ANT
El post de les criatures sortirà, no pateixis.
Raimon mentider...
POST DE LES FOTOS JA
Rummi pateixes, vida?
raimon: la cagues novament. a que ve fugir d'estudi parlant de temes que no menciono?
com pots parlar de dessidia en les porres tu que acabes de saltar per la borda d'aquell engendre que intentaves gestionar?
com no et cau la cara de vergonya en repetir per 36ena vegada aixo de que post de les criatures sortirà??
qui m'acompanyava en les porres que menciones? te alguna cosa a veure amb l'actual directiva del palacete? hi ha alguna similitud en l'estil de gestio i resultats??? et refresco la memoria: era un tal sub...
per cert, ja que has dimitit de la bañeresporra, del palacete tambe penses dimitir com anuncia el teu adlater?
hola morgana! si que pateixo. pateixo per veure com un tros de blogosfera que m'estimo va a la deriva. com la seva petjada en la sorra s'esborra una mica mes a cada onada, a cada post. pateixo per veure-us desganats, comentant mes per inercia que per plaer. postejant mes per obligacio que per gaudi. pateixo per veure que cada dia sou menys i amb menys trempera. si que pateixo si...
Té, Rummi, per què no estiguis gelós:
6
4
hago tu retrato?
Destruttore!!
Soi uno detruttore!!
La teva credibilitat a la blogosfera que dius estimar tant està tant propera a zero que no cal ni molestar-se a replicar.
El blogaire perdona, pero no oblida
te acabo de imaginar en plan Rocío Jurado ( viva) mantón includio y se me ha cortado la digestión, Corser.
el meu és lanochesansilvestre
sañó Romariolach
com surti tan de nit un dia de questos el virolaran
mentre em virolin be, no em queixo. el que no vull es una xapussa.
@alex no has entes res: reprodueixo la essencia:
1-derroter endogàmic que esta prenent el Palacete
2-absència d’una direcció coherent i constant
3-menor qualitat, regularitat i diversitat en els posts
4-sucre i mamada=endogamia=empobriment tematic i de visites
5-canviar o morir
qui, de tots vosaltres, pot estar en desacord amb aixo? l'exemple que poso es el mes flagrant, no el que mes m'afecta. dema continuare amb altres temes.
@corser: cada cop que m'interpel·les et desqualifiques tu mateix. i tens rao, el blogaire no m'ha oblidat mai.
Em solidaritzo amb tu Rummi.
La nau va a la deriva, i els capitans es dediquen a felar-se entre ells.
fffffffff
i ara m'he de llegir tot això??
Esteu fatal, tios...
Però jo voto al Rummy.
gracies a les darreres adhesions. els Mugaves del palacete ja senten trontollar la seva poltrona.
Vinc perquè l'haloscan ha petat.
Està bé que quedin blogs amb sistemes de comentaris troglodites.
Ai Rummi... i tot perquè a tu ningú no et va fer un homenatge...
Patètic. Simiesc.
Simiesc, diu Rai.
:lol:
Evito dedicar-te unes línies perquè se del teu pudor, però tot i així, et desitjo un feliç aniversari, cabroncete.
Crec que no estarìa de més que publiquessis un autoelogi.
Aquesta nit què?, chino o Lasarte?
ascolti sañó Mijó
pot muchos anyos tenga usté
quan tarribi a la meba adat allabós parlem
ah el lasarte! la setmana que ve hi vaig. ja faig salivera.
Doncs si es dijous dia 10 allá probablement ens veurem
osti quina sort. tu tambe! ja hi has estat? es un dels meus preferits.
Es l'aniversari de la dona, ella tria i estic intentant convèncer-la perquè no hem estat mai.
Ella proposa anar al nou Gaig, l'antic veí nostro d'Horta.
En temps li encarregavem paelles.
ha ha ha
per mi, el lasarte. de carrer. gaig pettofredo.
Segurament, però a can Gaig la seva dona (que fa la sala) li dona un petó a la meva i això l'omple d'autoestima. En aquestes coses les dones -totes- son molt tontetes.
Apa, adéu Rummi.
por sierto sañó Mijó
busté tan i tan de semblar-se anal sañó Benács i a qui me racotde per allò de la fechadenasimiento és anal mitico Ton Crúss
El nou Gaig: timo.
I el nou nou, la Fonga Gaig, a Còrsega-Casanova, un quiero y no puedo.
El Lasarte molt bé, i la versió barata, Loidi es diu, que hi ha just al davant, també d'ell, més que correcta.
Fonga=Fonda
@raimon: qui t'ha preguntat?
Prenc nota:
Loidi i després Lasarte.
De menys a més, com ha de ser.
He visto personas que obraban con mucha morl y todos los días compruebo que la honradez no necesita reglas.
Esa inocencia es temible.
La certidumbre de un Dios que diera su sentido a la vida sobrepasa con mucho en atractivo al poder impune de hacer el mal.
Todo está permitido no significa que nada esté prohibido.
Todas las morales están basadas en la idea de que un acto tiene consecuencias que lo legitiman o lo anulan.
Hay que ser absurdo, no hay que ser iluso.
Un supernumerario de correos es igual a un conquistador si la conciencia les es común.
Las derrotas de un hombre no juzgan a las circunstancias, sino a él.
Todo lo que hace trabajar y agitarse al hombre utiliza la esperanza. El único pensamiento que no sea engañoso es, por ende, un pensamiento estéril. En un mundo absurdo, el valor de una noción o de una vida se mide por su infecundidad.
A partir de ahí yo/cualquiera tiene un valor incalculable.
Fantàstic llegir tot això en bona companyia.
I quina millor companyia que una estrella (o 2) quan el que te dije va a vacunar-se per anar a les kimbambes a follar i l'altre desconecta el mòbil xq està estressat i l'altre curra i tot i tothom et sobra i finalment no necessites ningú.
amen!
Publicar un comentario